Ens ubiquem a la plaça de les Dones de Nou Barris, un barri obrer i migrant amb gran tradició de moviments socials i veïnals des de finals dels anys 60. Justament gràcies a la lluita veïnal, i especialment de les dones que vivien la precarietat en primera persona, es van aconseguir la majoria de serveis bàsics com ara carrers asfaltats, aigua potable i clavegueram, semàfors, espais verds, equipaments educatius, sanitaris, cívics i culturals, etc.
El feminisme ha estat una de les lluites importants del barri. Així ho mostra el fet que el 1976, arran de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, va néixer una de les primeres vocalies femenina d’Associacions de Veïns i Veïnes, la Vocalia de la Dona de Nou Barris. La Morada, reconeixedora d’aquesta història, ens situem conscientment en aquesta memòria de lluites per seguir contribuint a la construcció d’un barri feminista. Així, la nostra perspectiva i acció feminista no s’esgota en el mateix projecte d’habitatge, sinó que ens articulem en el teixit ja existent, compartint espais amb el barri i expressant la riquesa de la seva vida comunitària.

La Morada es proposa viure activament en el seu entorn i col·laborar en la seva dinamització. Aquestes interaccions amb el barri, que hauran de ser analitzades prèviament i concretades durant el procés de promoció, i dins del disseny arquitectònic de l’edifici (mides, formes d’activació i ús dels espais comunitaris o comercials), es poden donar en diferents graus:

• Amb l’activisme en projectes del territori o la participació en xarxes de consum i d’intercanvi del barri,
• Amb col·lectius o entitats del barri que puguin participar dels espais o projectes de la cooperativa,
• Amb veïns i veïnes que puguin fer ús d’instal·lacions dels espais comunitaris (taller, sala polivalent…) de la cooperativa.
• Adreçar una part dels baixos de l’edifici a locals per a entitats del tercer sector, empreses de l’economia social amb un arrendament accessible i just o adherint-se com sòcies cooperatives.
• Destinant una part dels baixos de l’edifici cooperatiu a ús comercial, per exemple, del petit comerç o a projectes d’emprenedoria de dones, en un règim de lloguer just i accessible.
• Posar a disposició de l’Ajuntament, en règim de lloguer, una part dels baixos de l’edifici cooperatiu per situar-hi algun servei municipal que doni resposta a necessitats del veïnat

L’actual situació del mercat immobiliari, sumada a la creixent precarització de les vides de les dones i persones LGTBI+ de la nostra ciutat, ens col·loca, en l’àmbit personal i polític, en la necessitat d’articular respostes i alternatives.

La Morada, a més d’aconseguir per si mateixa resoldre la necessitat d’habitatge de les persones que la componem d’una manera més o menys assequible en comparació a la situació duríssima del mercat actual; ens sumem a les alternatives que en els darrers anys s’estan construint (La Borda, La Balma, Cirerers, per citar alguns exemples dins de la ciutat), impulsant un model cooperatiu. D’aquesta manera, també, restem sòl del mercat immobiliari especulatiu, començant a generar una alternativa real a aquest on la sororitat, l’aprenentatge i la comunitat estan al centre.
Aquest model es basa en experiències consolidades com són el model Andel a Dinamarca o la Cooperativa d’Ajuda Mútua a Uruguay i té dues característiques principals:
El manteniment de la propietat col·lectiva de l’habitatge -en propietat vertical- i la cessió d’ús amb règim de tinença per part de les sòcies per disposar d’un habitatge. Així, s’impedeix l’especulació amb l’habitatge i la seva venda a preus de mercat, ja que és de propietat col·lectiva, preservant el seu valor d’ús en enfront del valor de canvi.
L’organització cooperativa -persones organitzades a través de la cooperativa- com a fórmula per organitzar tant el procés d’autopromoció de l’habitatge, com la convivència i la gestió de l’edifici.
Per tant, aquest sistema ofereix tres qualitats destacables per a les usuàries:
(a) l’assequibilitat -amb entrades inicials i quotes assequibles-,
(b) l’estabilitat – en oferir un dret d’ús indefinit de l’habitatge a les unitats de convivència-,
(c) la flexibilitat -al poder renunciar al dret d’ús recuperant l’entrada inicial aportada-.
A més d’aquests aspectes, els models d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya també es caracteritzen per fomentar la reducció de l’impacte ambiental dels projectes, fomentant estratègies passives de confort ambiental, així com sistemes de reciclatge i generació d’energies renovables.
Des de La Morada creiem que és el moment d’aportar la perspectiva feminista a aquests processos actuals i enriquir aquestes experiències.